Curiosa aportació de l'art finlandès a la
música pop dels anys 70.
A aquest víking inflat li dona per cantar,
encara que en alguns moment dona la sensació que esclafarà el micro amb la
simple pressió de la seva poderosa mà.
En Fredi és un cantant contundent, goril·loide
i que es mou com una nevera sense rodes.
Gasta una elegància de porter de boite
i es fa acompanyar per dues sílfides, que tenen l'aspecte de voler acabar aviat
la cançó.
Ben recolzat per la seva escorta instrumental, amb una potent secció
de vent que remarquen els moments "Pump-Pump". Ah!...I també un parell
de xitxarel·los que estan a segon terme, procurant no destacar per no rebre
alguna hòstia de l'artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada