François Hardy no te l'acabes.
No t'acabes les seves cançons, fràgils i equilibrades, a mig camí entre el pop i la chanson.
No t'acabes la seva bellesa, distant però càlida, tímida però contundent. Amb un rostre magnètic que és suficient per omplir-ho tot i que tan bé aguanta els primeríssims primers plans.
No t'acabes la seva persona, elegant i discreta, però alhora, poderosament misteriosa.
Ningú es pot acostar més a ser una musa que ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada