diumenge, 12 de febrer de 2012

Espantasogres






Apoteosi Leif Garret en aquest duplex que mostra les dues cares d'un ídol dels 70 que era capaç d'hipnotitzar com a zombis a centenars de milers de noietes.
La seva innocència calculada i el seu rostre inexpressiu, folrat per un grapat de rinxols d'or, van traumatitzar el cor d'elles, donetes de sexes imberbes que somiaven amb un princep blau.
M'imagino les bronques entre mares i filles, però en aquest cas les mares van acabar tenint raó: Leif, va reordenar la seva vida cap al caos, deixant de ser el príncep, per esdevenir perpètuament l'àngel caigut.

En la primera videoproducció, Leif es mostra com a divinitat, deixant-se adorar i proclamat-se patró del dancing. Com una obra quàntica, va saltant entre diverses probabilitats, machoman de disco, en el altar de les superfans, en un escenari de megaconcert...

La segona videoproducció ens ensenya un Leif tendre, que ara sembla cursi, que lluny de tenir química amb les misses que l'envolten, és capaç de provocar una situació de tensió ambiental indescriptible. Fixeu-vos, bé, les noies no saben com posar-se i ell va a la seva, com un ninot de corda.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada