dissabte, 12 de maig de 2012

Cachaça!





 La sonoritat brasilera dels 60 i 70, té una certa tendència a transportar a qualsevol  audioescoltador fins a un estat proper a l'embriaguesa. És una música que t'entra més per la pell que no per l'oïda.

Una aportació fresca i desenfadada, que sembla no tenir vocació de transcendència però que acaba arrelant per tot arreu, una mica aquí i una mica allà, com els reflexes del sol després d'un llarg hivern.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada