dimecres, 31 d’octubre de 2012

Apologia alcohòlica




Aquesta escena és extreta de l'entranyable film britànic "Whisky Galore", de finals de la dècada dels 40.

Un fascinant estat d'eufòria es va contagiant per tota aquesta localitat costanera.

Resulta molt emotiu veure com la humanitat sencera pot arribar a un cert estat d'harmonia...encara que sigui fotent-se litres i litres de whisky!

Com a bonus us adjuntem una altra apologia alcohòlica:






diumenge, 28 d’octubre de 2012

Erotissimo: per fregir patates





Qualsevol elusió a una patata calenta pot tenir una doble interpretació en un context dominat pel concepte "erotissimo": Aquest no és el cas.

Considereu-ho com una petita mostra d'humor gal.




divendres, 26 d’octubre de 2012

Kara Zhorga


Aquesta es la dansa més bella que es fa i es desfà entre els kazakhs. Hi ha mil versions perquè flipen molt ballant-la. Si vols ser un personatge enrotllat per allà a Almaty, has d'aprendre a ballar aquest ritme.

Imprescindible per moure's al bell mig de l'Àsia!










dimecres, 24 d’octubre de 2012

Sucre Candy

Lesley Gore va ser la reina indiscutible de l'univers teen de principis dels seixanta. Inspirava aquelles festes enlacades de piscina, els batuts a la sortida del high school, o les refregades a l'auto-cinema.

Entre les seves melodies de melmelada s'hi podia copsar un cert to nostàlgic, un punt que anava més enllà de superficialitat formal i et feia veure-la com una mena de princesa empresonada.









diumenge, 21 d’octubre de 2012

Rua nupcial



La joia i la alegria com més compartida millor!

Aquest pubilla brillant vol expressar a tothom la seva felicitat pel seu imminent maridatge i la concurrència es suma entusiasmada a la processó.

Tots vestits de festa de guardar, donant voltes al davant de la tenda dels xinos del barri, on han instal.lat uns potents altaveus, hereus directes dels "lorakos"  garruloides que amanien les platges del cinturó metropolità, anys endarrere.

El conjunt et recorda a una d'aquelles tómboles itinerants on es sortejaven "chochonas". Aquí, ves per on, la "chochona" es casa.

Alegria, alegria i alegria.




dimecres, 17 d’octubre de 2012

Desllorigament rítmic


En el pitjor racó del més immund suburbi d'alguna urbs nord-americana bruta i decadent, va fermentar una manera, que consistia en desconjunturar-se amb afició i que el mugró pogués tocar al taló. Per procedir al ritual, la concurrència aportava una gama de sonoritats, esbufecs electrònics i ventositats melodioses, que semblaven animar als contorsionistes. Més o menys això és el break-dance.







dilluns, 15 d’octubre de 2012

Augusto Algueró


Aquest crack nascut a Barcelona va ser un dels sacerdots del lounge . Havia fet cançons per tota la caspa ibèrica i altres obres per participar a tots els festivals haguts i per haver. No li van faltar bandes sonores i composicions immortals i inoblidables com "sera el amor".

És bastant difícil trobar material decent de l'Augusto a la xarxa, però espero que amb aquesta petita mostra us feu una idea de la grandesa d'aquest espectacular compositor de les ulleres de rajos ultra-violetes!











dissabte, 13 d’octubre de 2012

Quatre en Blanc i negre

Perrucots i corbates, desmanegats i esmaperduts... tots i caben en aquest turmix visual de vintage absorbent en blanc i negre!

Rememorem i combreguem, llepem les partícules del passat com si fos un gelat quàntic i audiotraslladem-nos al paradís immortal del passat.

Tot el que és fet, ja ha passat.










dimarts, 9 d’octubre de 2012

Yma Sumac

Una veritable dama, princesa inca com poques.

Yma va regnar en el subgènere musical anomenat "exòtica", dirigit a presentar rareses de saló, això vol dir manifestacions culturals d'arreu del món  en una sala d'estar amb moqueta.

Les seves habilitats bocals juntament amb el seu aspecte exòtic, van embadalir a la generació de Doris Day.










dimecres, 3 d’octubre de 2012

Les bèsties del tecno-trash





"No tengo dinero" i "Vamos a la playa" varen ser dos èxits en plena dècada dels 80. Les dues videoproduccions són protagonitzades per aquest curiós duet anomenat Righeira.

Lletres que es repeteixen com en un autòmat espatllat i sons amb la consistència del porexpan. Música per remenar el cubata en aquelles llargues nits de neó i gomina.

Uns artistes execrables i dues composicions urticants, que formen part ja, de la llegenda dels 80.