La cultura audiovisual japonesa mai deixa
d'engendrar perles fascinants. En aquests cas és un grup de cyborg-mercenaries
japoneses, que lluiten contra el mal.
Tota modernitat i dinamisme és concentrat en
aquest minutet llarg. Cotxes, motos, explosions i cavalls són alguns dels
instruments que utilitzen aquests robotets virginals.
Aquestes tres dames, són un dels grups
paradigmàtics de l'escena disco italiana dels 80.
Tema clàssics d'aquells d'anar escalfant els
talons friccionant-los amb la pista de ball. Tecno de fireta, suau i
encotillat. Plàstica italiana d'aquells 80 de catedrals de laca.
Bé, m'he explicat malament, volia dir si us
venia de gust escoltar una composició interpretada per la deliciosa Kiki Dee,
allà en els llunyans anys seixanta.
Una videoproducció cinematogràfica ben
"british", amb encorbatats que deixen lluir la punteta del mocador,
noies que fumen, cambrers amb llacet o taules que tenen una llumeta al centre.
Com una parelleta de tota la vida, aquest
prodigi de la natura que es diu Joss Stone uneix la seva veu al desconcertant
Robbie, un paio que em cau més que bé, per la seva afició a "caçar"
UFO's.
Què més fa falta, doncs? Per descomptat una
cançó com "Angels", un himne d'aquells d'aixecar l'encenedor.
Chilly no tindria sentit fora del seu temps.
D'alguna manera són com sardines que si se'ls treu fora de l'aigua, moren per
asfixia.
Colors estridents, ambigüitat amanerada i un
gust dubtós, potser trencador, a l'hora d'anar vestits.Aquestes eren les seves armes per
conquerir el món.
És curiós que en el món anglosaxó "Is
This The Way To Amarillo", cantada per en Tony Christie, desferma una mena
de bogeria col·lectiva on cada comunitat competeix per fer el vídeo més
enrotllat utilitzant aquesta música.
Primerveureu l'original i seguidament, una sèrie de succedanis protagonitzats
per tota mena d'individus.