dimecres, 29 d’agost de 2012

Deliri tirolès


Avui us ofereixo una videoproducció ben fresqueta. Música trash-alpina amb un toc de disco de garrafó, amanit amb tots els tòpics més barroers de les contrades tiroleses.

Una obra amb més gel trinxat que un mojito, que puja al cap si no es consumeix amb moderació.






diumenge, 26 d’agost de 2012

Dos duets





No voleu sucre? Dues tasses!

El cims de la música melosa estan poblats d'éssers com aquests.

Transcendència de  cristall swarovski, unes gotetes de melodia perfumada i una posada en escena gairebé religiosa.

No fa falta res més perquè el públic s'entregui...O, potser si?





divendres, 24 d’agost de 2012

La gresca dels manyos


Per contra del que pugui semblar, aquests són de Munic, que queda una mica lluny d'Aragó. M'imagino que això de "Saragossa", s'ho van col:locar per allò que "fa exòtic". Ja se sap que en la geografia guiri, Cancún i Salou són platges veïnes i, Barcelona és la capital de Puerto rico.









dimecres, 22 d’agost de 2012

Fulla de bedoll


"Fulla de bedoll" és com es diu aquesta cançoneta eslovaca, cantada per la senyora Melània Olláryová.

Tot un exemple de música ordenada i amable, imprescindible per posar a qualsevol celebració  dins una llar d'avis o centres de dia.

És digne de veure, el palmeig sincronitzat del públic i el balanceig de les tres membres del cor.

La senyora Olláryová, encantadora, seria la persona que escolliria per anar a prendre un té amb galetetes.






dilluns, 20 d’agost de 2012

Sha la la


"sha la la" és una de les frases més recurrents de la història de la música.

En principi no vol dir res, però...i si és alguna consigna secreta dirigida a desestabilitzar la civilització humana?!

A continuació teniu una petita mostra de cançons que incorporen aquest mantra, ja veureu que n'hi ha de tota mena.










dissabte, 18 d’agost de 2012

Ser guay als 80


Una videoproducció antològic-antropològica, on surten totes les coses que molaven per ser un tipus guay en els 80.

La gent enrotllada balla amb aquests desplaçaments corporals tan característics.
Els menuts fan virgueries amb les bicis BH, els machotes porten rellotge digital. Els break-dancers porten "lloros" impressioinants que planten al mig del carrer.

Hi fan el ball del robot, hi ha caçadores texanes amb les mànigues arremangades, ulleres de ciclop, cintes de cassette, cepats i guitarra-sintetitzador... Un arsenal pel que volia fardar en els 80!

Uau!








dijous, 16 d’agost de 2012

Petonets



El més machote de Turquia és, sens dubte, en Tarkan. Fixeu-vos com va pel carrer i totes les noies li llencen petonets.

Quin és el seu secret? Potser algun desodorant tipus "Axel".

Si després de l'experiència, tots els nois voleu ser com ell i totes les noies voleu tenir un mascle d'aquesta mena, us ofereixo una segona videoproducció:






dimarts, 14 d’agost de 2012

Humor escandinau(!?!)


Dona gust veure com fan el ridícul diferents pobles del món. Avui li toca el torn als nostres amics escandinaus, proclius a l'humor barroer, inspirat en el  Salou Fest.

Aquesta obra d'art de la degeneració, fa us de tots els mecanismes del garrulisme àrtic: veuetes de sampler, ties vestides com a prostitutes de carretera i uns víkings amb peus d'ànec que són el paradigma del que voldria ser qualsevol habitants dels gèlids suburbis d'Oslo.

Tota aquesta burrada va amanida amb ketxup musical, en format de tecno barato de discotteque guiri de la costa.

Imprescindible gaudir d'aquest espectacle, al costat d'un orinal.







diumenge, 12 d’agost de 2012

Celi Bee, el cavallot de la disco







Amb els cabells curts, talons d'agulla i cara de pocs amics, la celi es va fer un raconet en el món de la música discotequera dels 70.

Una bèstia de les superfícies polides, que necessitava de la luminotècnia per respirar.

Una sacerdotessa del ritme, dura, contundent, amb un punt de laca i purpurina. 

Un còctel per oïdes de làtex.





 

divendres, 10 d’agost de 2012

Programació doble


Avui us volem recordar els crèdits i la cançó emblemàtica de dues pelis mítiques dels 60. 

Ambdues tenen com a protagonista a l'Audrey Hepburn, paradigma de l'elegància immortal i musa eterna del glamur i el saber estar. 

També, ambdues estan musicades pel magnífic Henry Mancini i les dues cançons amb lletra de Johnny Mercer.

Dos maneres ben diferents de concebre l'inici d'un film, les dues de forma magistral.









dimecres, 8 d’agost de 2012

M'agrada escoltar... El xilòfon!


Quin gustet escoltar el xilòfon!  Un instrument que no només t'aporta música sinó que et crea una atmosfera.

A continuació teniu vàries mostres de les possibilitats que ens pot oferir aquest instrument..

Bon profit!












dilluns, 6 d’agost de 2012

Llegendes d'Eurovisió (3): Renato Micallef





Aquest artesà del pop es diu veritablement Nazzareno Alessandro Micallef i ha tingut una fructífera carrera al seu país.

Amb aquesta cançó, en Renato va representar al seu país, Malta, l'any 1975 i va quedar en el lloc número 12.