divendres, 29 de juny de 2012

Paloma és Jackson!







Fixeu-vos en aquesta comparativa i veureu com  la Paloma San Basilio té una semblança inquietant amb membres de la família Jakson com Michael, LaToya o Janet.
És possible que siguin creacions d’algun Mad Doktorrr?!





dimecres, 27 de juny de 2012

Ritual d’aparellament




Moguda total a les muntanyes.

Si voleu saber com és un ritual de fecundació als balcans, només heu de veure aquesta videoproducció.

Ja notareu que és la versió albanesa del pastor i la sirena tan nostrats. Aquí, la sirena es transforma en una pageseta picarona i folrrada de botox.

El pastoret, continua essent un pastoret, potser ja se li ha passat l’arròs, però mai és tard si la trampera apreta i, ja se sap, que on no arriba la luxuria, arriba la viagra!





dilluns, 25 de juny de 2012

Així va començar la llegenda




Així va començar la llegenda

Perfectament, aquesta videoproducció musical la podíem haver posat dins la sèrie "Llegendes d'Eurovisió", però ens venia de gust reivindicar ABBA per mèrits propis.

Aquestes bèsties del pop varem començar a donar urpades amb aquest tema, immortal de necessitat.

Ah!...I d’extra, aquest:






diumenge, 24 de juny de 2012

Un discurs coherent






M'agraden aquells que diuen les coses per el seu nom.

És el cas d'aquests, que manifesten la seva opinió de manera clara, fent servir un discurs ben construït i sense deixar entreveure cap mena de dubte.

Un altre tema és que la nostra limitada comprensió humana pugui arribar a esbrinar que collons ha volgut dir, però aquest és el nostre problema.

Potser que algun estadista d'aquests que governen els nostres destins en prengui bona nota.






divendres, 22 de juny de 2012

Les Tortugues Ninja del pop







-Què són les Spice Girls?
-Com les Tortugues Ninja, però amb mamelles.
-Vols dir? Les Tortugues Ninja eren quatre i les Spice cinc.
-No. Les Tortugues Ninja eren quatre i Splinter, la rata.
-Ah!... Victòria Adams.





dijous, 21 de juny de 2012

Dallas(1): Disco Dallas!





Nova secció dedicada a la telesèrie dels petroliers vuitanters.

Per començar bé, us oferim els crèdits d'una de les moltes temporades i una escena discothequera on veureu la Pamela movent el cul.

Espero que sigui del vostre gust!




dimecres, 20 de juny de 2012

Les nou muses canòniques (9): Judith Szűcs






Sóc un superfan d'aquesta cantant magiar, una mena de Rafaella Carrá morena de l'est d'Europa.

Era capaç de fer tots els papers de l'auca. Quan tocava ser discothequera, ella era la primera. Si, pel contrari, s'havia de ser tendra, també podíem comptar amb ella.

Us ofereixo un tríplex inigualable per tal de poder delectar-vos amb les seves habilitats. Segur que molts us convertireu immediatament en adeptes d'aquesta gran dama!





dilluns, 18 de juny de 2012

Virolai a l'albanesa



Per acabar d'ensorrar aquest blog, oferim una bonica estampa folklòrica de Silvània.
Bé, en realitat deu ser Albània, però tant li fot.

He deduït que deu  ser una mena de cant  que fa al·lusió a una serralada que es veu al fons: la serralada de Montserrat  albanesa!

M'imagino que a aquestes alçades sabeu que, a "No en teniu ni idea", seguim escrupolosament el nostre lema: Com pitjor sigui, millor.
Estem molt perjudicats, ja ho sé...





diumenge, 17 de juny de 2012

Llegendes d'Eurovisió (2): Fredi (any 1976)





Curiosa aportació de l'art finlandès a la música pop dels anys 70.
A aquest víking inflat li dona per cantar, encara que en alguns moment dona la sensació que esclafarà el micro amb la simple pressió de la seva poderosa mà.

En Fredi és un cantant contundent, goril·loide i que es mou com una nevera sense rodes. 
Gasta una elegància de porter de boite i es fa acompanyar per dues sílfides, que tenen l'aspecte de voler acabar aviat la cançó. 

Ben recolzat per la seva escorta instrumental, amb una potent secció de vent que remarquen els moments "Pump-Pump". Ah!...I també un parell de xitxarel·los que estan a segon terme, procurant no destacar per no rebre alguna hòstia de l'artista.





dissabte, 16 de juny de 2012

Canteu amb mi!: Zou bisou bisou






Zou bisou bisou (x3)
Zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux

Zou bisou bisou (x3)
Zou bisou bisou, le bruit des bisous

Dans les buissons sous le ciel du mois d'août
Les amoureux glissent à pas de loup
Comme les oiseaux ils ont rendez-vous
On l'entend partout

Zou bisou bisou (x3)
Zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux

Mais dites-moi savez-vous, ce que veut dire entre nous,
Ce que que veut dire "Zou bisou" ?

Ça veut dire je vous l'avoue
Mais oui je n'aime que vous
Zou bisou bisou
Zou bisou, mon Dieu que c'est doux

Mais pas besoin des buissons du mois d'août
Quand tu m'embrasses doucement dans le cou
Car c'est curieux tu vois je l'avoue
Ça me fait partout zou bisou bisou

Zou bisou bisou des petits bisous !




divendres, 15 de juny de 2012

Un clàssic en directe!




Escoltar un monstre interpretant un clàssic del seu repertori, sempre ve de gust.

És per això que avui us portem a l'Stevie Wonser, interpretant "For Once in My Life".

Així comenceu aquest  cap de setmana amb bones vibracions!





dijous, 14 de juny de 2012

Els sorolls de la natura







Aquest dúplex és directament l'antítesi dels documentals del "National Geografic". 

S'ens fa una dissecció irònica de la vida social dels insectes, amenitzada amb un desplegament excepcionals de sorolls, l'autèntica música de la natura.

Amors, traïcions, ambicions i putades. O sigui, com "Dallas", però amb coleòpters, dípters etc...




dimarts, 12 de juny de 2012

Xutar-se felicitat per la vena!




Si us pica que ens rescatin, o heu perdut la feina, o us ha sortit una banya al front, no us preocupeu. 

No hi ha res que no curi un escenari de cromats, una parelleta que s'ha escapat d'un pastís de nuvis i una cançó que podeu untar al pa si s'us ha acabat la melmelada.

Automàticament, els ocellets canten i la gent que hi ha al metro us semblaran teletubbies.

Felicitat: Droga dura.





dilluns, 11 de juny de 2012

James Bond (1): Moonraker







Iniciem avui una nova serie de posts, fent un homenatge a les cançons i les pelis d'en James Bond.

Aquesta primera és una de les més fluixetes, però per mi  molt entranyable, on en Roger Moore feia de James Bond de fireta.

Us deixo els crèdits on es pot degustar la cançó de la Shirley Bassey en un embolcall eteri.

Com a segona visió, us ofereixo u tros dels mateixos crèdits, però amb les escenes prèvies que, com és sabut i clàssic, t'introdueixen a la pel·lícula.

Bon Bond!





diumenge, 10 de juny de 2012

Llegendes d'Eurovisió (1): Stefan Raab (any 2000)




Nova secció d'aquest bloc, en la qual provarem d'analitzar els elements més rellevants, sempre segons el nostre criteri, que han transitat pel festival d'Eurovisió.

Comencem, doncs, amb Stefan Raab.

Segons fonts molt solvents, Stefan es va voler quedar amb tot el personal, amb aquesta composició que no ve a dir res.

Això si, encara que la cançó no tingui missatge, no deixa de ser una apologia de la gresca.





divendres, 8 de juny de 2012

Gosperats: Dubidubidu a la japonesa

 



    
 

Tríplex impactant, on aquest grup d’artistes japonesos imiten aquells grups dels seixanta, com The Channels, que proliferaren sobretot als Estats Units.

Per donar la sensació de més autenticitat aquests paios fins hi tot es pinten la cara per semblar afroamericans. Ja sabeu que els nipons són únics a l'hora d'imitar.

Això és ben bé, posar-se en el paper.





dijous, 7 de juny de 2012

Exuberància de la bona!





Evelyn fa l'honor al seu sexe i ens demostra que pot fer dues coses alhora: cantar i despullar-se.

Una cara angelical, una veu de melmelada i unes proporcions generoses que li agrada exhibir convenientment adornades amb una arquitectura íntima de la qual es va desfent al llarg de l'actuació.

Una performance elegant i sedosa, pausa, que ens dona temps d'assaborir la seva pell i el seu talent.