dijous, 31 de maig del 2012

L'estranya parella





David Hoyle maquillat per una banda de grafiteros i Boy George vestit per un pastillero, s'enreden a interpretar aquesta fantàstica i innocent cançó.

Una parella efectiva, que són capaços de decorar-te una habitació amb la seva sola presència, bonics de veritat.

Certament és que al seu costat, Priscil·la (reina del desert) sembla un predicador mormó.

Aquesta etapa de "marona boja" de Boy George, la veritat és que mola!





dimecres, 30 de maig del 2012

Les acordionistes patinadores




La moguda bavareso-tirolesa-alpina no deixa de regalar-nos moments increïbles. Un exemple són aquestes encantadores nenes, que toquen l'acordió mentre patinen i canten.

Ja deu ser veritat que els homes no sabem fer dues coses alhora, en canvi elles són la mar d'espavilades.

Enhorabona, hi ha vida més enllà de la roller disco!





dimarts, 29 de maig del 2012

Apologia del peix





Tres personatges desconcertants, un d'ells és un profeta afro, entossudit a conduir els seus companys a la terra promesa.

I, la terra promesa no és altra que Ampuriabrava!... Sembla ser que han arribat gràcies a un dirigible que sembla un gelat de préssec.

En el paradís de la paella amb ketxup i formatge fos, es posen a adorar al Gran Peix argentat i a la seva sacerdotessa, la Mare de tots els guiris.

Una experiència vuitantera que fa pudor de naftalina postmoderna. Una arcada musical que acaba en vòmit visual.

Recomanat per a ànimes fortes.




dilluns, 28 de maig del 2012

Calentet, calentet...




Acabat de sortir del forn, aquest "Diva Latina" de l'extraordinària Arielle Dombasle. Teatralitat i recreacions "com il faut" a partir d'un dels grans èxits de Jeanette, l'eterna adolescent de l'escena ibèrica.

Material indispensable pels amants de divisme burlesque, fetitxista i forçat estèticament al màxim.





diumenge, 27 de maig del 2012

Apretant els melons




Aquesta artista valenciana, Rosita Amores, mostrava la seva exuberància emplomada i s'explicava així de bé.

Una mostra de contundència escenogràfica, sense efectes digitals, enfrontant-se a la llei de la gravetat i al que faci falta!





dissabte, 26 de maig del 2012

Iwak Peyek




Iwak Peyek:

ooo ooo ooo ooo
ooo ooo ooo ooo

iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi jagung
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap disanjung
iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi gule
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap oke

ooo ooo ooo ooo

di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu
di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu

ooo ooo ooo ooo
ooo ooo ooo ooo

iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi jagung
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap disanjung
iwak peyek iwak peyek iwak peyek nasi gule
sampek tuek sampek nenek trio macan tetap oke

ooo ooo ooo ooo

di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu
di sini aku menghibur kamu menyanyi dan bergoyang bersamamu (asolole)
di sini aku mengajak kamu bergembira dan bahagia selalu

ooo ooo ooo ooo
ooo ooo ooo ooo





divendres, 25 de maig del 2012

Peus de pólvora





En plena febre travoltística, les pistes i els platós de televisió de mig món eren presos per mascles alfa amb la capacitat  de convertir un ball en un ritual d'aparellament.

Un exemple és aquest actor, Erik Estrada, que marcava el territori, com a bon gall de galliner a la discotheque de ficció d'una sèrie que es deia "CHIPs".

Tota la virilitat baixa de l'entrecuix als peus, és llavors  quan el mascle de veritat s'exercita entre les femelles predisposades a pondre l'ou.

 Seguidament, la natura fa el seu curs...




dijous, 24 de maig del 2012

Baku




El nostre amic Muslim Magomaev, s'entesta en ensenyar-nos la seva estimada ciutat de Baku.
Ens la presenta com un univers de neó i lluentors nocturnes a l'estil de Las Vegas. Això ens fa sospitar que no deu ser una urbs molt bonica.

Pel contrari, i sempre segons el que es pot visionar, les noies que hi viuen posseïxen una bellesa privilegiada.




dimecres, 23 de maig del 2012

Posar-se les botes





És curiós que, tot i la referència constant a les botes, l'espectador no pot apartar la vista de les llargues cames de les protagonistes.

-"Botes?...Ah, portaven botes?"-





dilluns, 21 de maig del 2012

Pedra preciosa





Clarament, aquesta és una de les escenes que ha quedat gravada en el panteó de la història del cinema.

Gairebé tothom l'ha vista, però delectar-se una vegada més amb la sinuosa manera de ballar de la Hayek no provoca colesterol

En Tarantino , amb un paper fet a la seva mida, (Quin gran favor li va fer el seu amic Robert Rodríguez!) i tota la colla de megactors que l'acompanyaven , es queden sincerament bocabadats. Ajuda molt la melodia de Tito i Taràntula perfecta per aquest moment.





diumenge, 20 de maig del 2012

Rocco i Marina





Simpàtica videoproducció de tall modern on en Rocco Granata, ja ben granadet; es passeja entre meravelloses vistes amb un cinquecento, acompanyant a la Marina per tot arreu.

És com una videoproducció dominguera, on només falta l’entrepà de truita de patates i una mica de gasosa amb vi!






dissabte, 19 de maig del 2012

ANNEX: Les nou muses canòniques (8): Bonnie St. Claire





Per acabar de completar el personatge, permeteu-me que us ofereixi  dues versions videografiades de l'èxit més important de Bonnie St. Claire: "I Surrender".



Les nou muses canòniques (8): Bonnie St. Claire






Aquesta Holandesa que es feia dir Bonnie o Bonny, segons les condicions climatològiques és tot un exemple de l'electricitat musical d'aquell període de transició entre els 60 i els 70.

Amb el seupsicodelisme de saló i la seva aparença sensual, podia convèncer al més incrèdul, de que el seu art era ella mateixa.

Sigui com sigui, a nosaltres ens agrada i ens inspira, per això mereix ocupar un lloc entre les muses!





divendres, 18 de maig del 2012

Coktel filosofal: Camilo Sesto versus Hideki






Qui ens havia de dir que Camilo Sesto té el seu “alter ego” al Japó!
Hideki i Camilo comparteixen una mateixa perspectiva d’aquest art de la cantarella. Fixeu-vos amb aquestes interpretacions melodramàtiques, aquestes tofes de lacat desordenat, aquest vestuari de boite de moqueta...
Són mascles amb condicions, saben suar adequadament i accepten el deliri com a manera de viure.
Si no existissin, els hauríem d’inventar!!!






dijous, 17 de maig del 2012

Amb dues rodes




Videoproducció musical motoritzada, on el nostre heroi, de nom desconegut però d'inconsciència evident, ens deixa anar un soliloqui cantat, mentre viola les més elementals normes de seguretat i circulació dalt d’una motoreta.

Deu ser que a Andhra Pradesh‎ no hi ha radars de tràfic, ni mossos d’esquadra...






dimecres, 16 de maig del 2012

La joventut balla




"Top of the pops" un programa d'actuacions en directe del més lluit del moment i, puntualment, ens mostrava la seva llista d'èxits.

És un videodocument d'alt valor antropològic, doncs, a part de poder veure quins eren els cantants de més nomenada aquell abril del 1971, també et pots delectar veient com ballava, vestia i es pentinava el jovent de llavors.

És per no perdre detall!





dimarts, 15 de maig del 2012

Els nois s'ho fan sols




Elaboradíssima versió de "In the Still of the Night" a càrrec d'una coral universitària. Canten a capela i en cap moment trobem a faltar l'acompanyament musical.

A destacar la colla que hi ha asseguda a la taula, al davant de l'escenari, semblen sortits d'un cercavila de Els Comediants!