La moguda bavareso-tirolesa-alpina no deixa de
regalar-nos moments increïbles. Un exemple són aquestes encantadores nenes, que
toquen l'acordió mentre patinen i canten.
Ja deu ser veritat que els homes no sabem fer
dues coses alhora, en canvi elles són la mar d'espavilades.
Enhorabona, hi ha vida més enllà de la roller disco!
Acabat de sortir del forn, aquest "Diva
Latina" de l'extraordinària Arielle Dombasle. Teatralitat i recreacions
"com il faut" a partir d'un dels grans èxits de Jeanette, l'eterna
adolescent de l'escena ibèrica.
Material indispensable pels amants de divisme
burlesque, fetitxista i forçat estèticament al màxim.
En plena febre travoltística, les pistes i els
platós de televisió de mig món eren presos per mascles alfa amb la
capacitat de convertir un ball en
un ritual d'aparellament.
Un exemple és aquest actor, Erik Estrada, que
marcava el territori, com a bon gall de galliner a la discotheque de ficció
d'una sèrie que es deia "CHIPs".
Tota la virilitat baixa de l'entrecuix als
peus, és llavors quan el mascle de
veritat s'exercita entre les femelles predisposades a pondre l'ou.
Clarament, aquesta és una de les escenes que
ha quedat gravada en el panteó de la història del cinema.
Gairebé tothom l'ha vista, però delectar-se
una vegada més amb la sinuosa manera de ballar de la Hayek no provoca
colesterol
En Tarantino , amb un paper fet a la seva
mida, (Quin gran favor li va fer el seu amic Robert Rodríguez!) i tota la colla
de megactors que l'acompanyaven , es queden sincerament bocabadats. Ajuda molt
la melodia de Tito i Taràntula perfecta per aquest moment.
Simpàtica videoproducció de tall modern on en
Rocco Granata, ja ben granadet; es passeja entre meravelloses vistes amb un
cinquecento, acompanyant a la Marina per tot arreu.
És com una videoproducció dominguera, on només
falta l’entrepà de truita de patates i una mica de gasosa amb vi!
Per acabar de completar el personatge,
permeteu-me que us ofereixidues
versions videografiades de l'èxit més important de Bonnie St. Claire: "I
Surrender".
Aquesta Holandesa que es feia dir Bonnie o
Bonny, segons les condicions climatològiques és tot un exemple de
l'electricitat musical d'aquell període de transició entre els 60 i els 70.
Amb el seupsicodelisme de saló i la seva
aparença sensual, podia convèncer al més incrèdul, de que el seu art era ella
mateixa.
Sigui com sigui, a nosaltres ens agrada i ens
inspira, per això mereix ocupar un lloc entre les muses!
Qui ens havia de dir que Camilo Sesto té el
seu “alter ego” al Japó!
Hideki i Camilo comparteixen una mateixa
perspectiva d’aquest art de la cantarella. Fixeu-vos amb aquestes interpretacions
melodramàtiques, aquestes tofes de lacat desordenat, aquest vestuari de boite
de moqueta...
Són mascles amb condicions, saben suar
adequadament i accepten el deliri com a manera de viure.
Videoproducció musical motoritzada, on el
nostre heroi, de nom desconegut però d'inconsciència evident, ens deixa anar un soliloqui cantat, mentre
viola les més elementals normes de seguretat i circulació dalt d’una motoreta.
Deu ser que a Andhra Pradesh no hi ha radars
de tràfic, ni mossos d’esquadra...
"Top of the pops" un programa
d'actuacions en directe del més lluit del moment i, puntualment, ens mostrava
la seva llista d'èxits.
És un videodocument d'alt valor antropològic,
doncs, a part de poder veure quins eren els cantants de més nomenada aquell abril
del 1971, també et pots delectar veient com ballava, vestia i es pentinava el
jovent de llavors.
Elaboradíssima versió de "In the Still of
the Night" a càrrec d'una coral universitària. Canten a capela i en cap
moment trobem a faltar l'acompanyament musical.
A destacar la colla que hi ha asseguda a la
taula, al davant de l'escenari, semblen sortits d'un cercavila de Els Comediants!