Penjats a les muntanyes

Hi havia una vegada, dos iaioflautes que farts de fumar-se tota l’herba dels horts urbans, van decidir fer cap a la muntanya.

Oh quina glòria, quina verdor!

Una infinita extensió d’herba que no dubtaran a fumar. Però amb el temps, adopten noves costums, ara van col·locats de ricola i canten cançons a les vaques perquè facin bona llet i caguin a gust.

I aquest conte ja s’ha fos!

Fotent canya!

És una absoluta meravella aquesta cançó de Jacques Dutronc, un autor que en aquells llunyans anys 60 s'emmarcava entre els artistes que fotien canya al sistema.

Jacques, amb la seva aparença de conqueridor i la seva mirada aquosa, acaba convencent-nos a tots de que el món és ple d'oportunistes.

Us servim l'obra en format dúplex. En la primera videoproducció l'actuació és en directe i en la segona  s'embolica dins un marc visual d'absoluta creativitat yé-yé.

Ja veureu que poc us costarà enganxar-vos a l'esperit rebel de "L'opportuniste"!

La Bella i la bèstia

Una altra d'aquestes videoproduccions musicals que presenten una  nova cançó enrotllada dels 70. El duet que l'interpreten semblen la gitana zíngara fent ballar l'os. Aquesta parella originaris d'Holanda, varen arrasar amb aquesta cançó a la primera meitat dels 70, també varen anar a Eurovisió, com corresponia a tot artista d'èxit.

Tot un espectacle només de veure'ls!

Dedicat a l'Elena Julià!

Per l'Elena li dediquem aquesta videoproducció musical i artística. Una veritable obra d'orfebreria imaginativa, que relata l'apassionant relació amorosa de dos pops a l'illa de Mikonos.

Però millor no explicar res més i passar a gaudir directament de l'espectacle.

Esperem que t'agradi, Elena!

Per fer la digestió.

És un luxe gaudir d'aquesta videoproducció restaurada i remasteritzada.

Pot ser un luxe quotidià gaudir d'aquesta cançó, que recomano posar després d'un àpat copiós.  "Stumblin In" és de tan bon rotllo que us facilitarà la digestió, de ben segur.

Poseu-vos a tothora aquesta cançó i ja veureu com la vostra salut millorarà!

Beu i calla

Videoproducció completa i complexa amb la presència de la megaestrella juvenil Jürgen Marcus, el qual té la idea de cantar per telefon a una parelleta de fans. El misteri que plana al llarg de tota l'obra, és qui paga la conferència, encara que m'imagino que són aquest parell de pobres pollets.

En Júrgen s'està en una discoteca-pub, els moments previs a l'obertura, mentre les cambreres repassen els vasos. I ell, feliç com un xínxol i tocant els collons al personal que s'ha de guanyar les llenties.

Una de les cambreres te la feliç idea de donar-li mam, a veure si calla (minut 0:57), però a aquest paio no té aturador i continua amb el seu deliri telefònic-musical fins que se li acaba la cançó.

Filmoteca: "Mai en diumenge"

El títol d'aquest magnífic film, fa referència a l'únic dia que no treballen les prostitutes (almenys en el marc referencial de la pel·lícula).

La cançó que reproduïm de maneres diferents en dos moments de la pel·lícula, es titula "Els infants del Pireu" i ha esdevingut, conjuntament amb el Syrtaki de Zorba, un paradigma (i tòpic turístic) de la música grega a arreu del món.

Un film entranyable!

Treure partit d'un micròfon

El quintet protagonista va necessitar l'assessorament del mateix professor Rubbick per ordenar-se al voltant d'un micròfon. Tots sabem que a la Rússia soviètica no s'estaven per punyetes i utilitzar més d'un d'aquests artefactes hagués pogut semblar alguna cosa semblant a capitalista.

Les jaquetes dels quatre mascles destaquen damunt de tot el conjunt, a mig camí entre el mariachi de centre comercial i el quadre de llums de qualsevol tupolev.

La pubilla, resignada a ser el tall enmig de tant de pa, procura no deixar-se fregar massa, no sigui cas que algun dels seus espavilats camarades pugui decidir començar una crisis , carregant el míssil amb amb entusiasme.

Alegria de mojito!

Herb Alpert és un altre dels monstres de la música-moqueta que s'ha de reivindicar.

Aquí ens deixa una bonica mostra de les seves habilitats trompetístiques, emmarcades en aquesta videoproducció musical, que podríem qualificar com a mojito-yé-yé.

Els tres tenors

Vinguts de la freda Escandinàvia, es presenten els tres tenors del món freak, que semblen cosins germans d'en Benny Hill.

Artistes sensibles i abocats a la seva feina, es deixen portar ocasionalment per la passió i efectuant cabrioles de fort accent amanerat.

La cançó és un popurri colorista i variat., una minestra lleugereta, però suficient per ofegar les ganes de lirisme de qualsevol gurmet poc exigent.

Que tot es mogui!

Dúplex a partir de dues cançons de Claude François, un estil i una manera de fer. Unes brillantines i uns passos posats allà on toquen. Ni una gota de suor ni un borrissol de pols. Envoltat de cames llargues amb un peluix capil·lar que sembla de goma.

Tot és ben postís i ho agraïm. I més en temps com aquests, estimat Claude, que ens foten cada dia la realitat amb supositori.

Dedicat a Noelia Sobrado!

Heu d'estar d'acord en mi, que poques vegades podem gaudir d'una videoproducció tan dinàmica com aquesta.

Èpica entrada dels ballarins masculins, marcant el territori en una exhibició de fun-gay-power que descol·locaria al mateix Freddy Mercury.

Una vegada establert el marc, ja poden passar les dames, tres cupletistes de disco marcant el pas a cop de taló.

Finalment ,l'apoteosi es realitza amb la barreja de caràcters, ells i elles es sintetitzen i fusionen el seu poder!

Sessió de cloenda: Kokodoro contra els plàtans

Com a darrera obra per clausurar aquesta primera mostra, us oferim una producció de l'artista que s'anomena Squash.

Squash és el malnom de Kokodoro Samo, un artista conceptual de Nagasake, que  s'inspira en el món del plàtan per realitzar les seves cotitzadíssimes performances.

En aquesta, que va titular inicialment "Da Vinci Banana", es vesteix amb una samarreta de la selecció de futbol italiana i es fot un grapat de plàtans en uns pocs nanosegons.

Una obra genial, demandada pels principals centres de creació contemporània.

  

Ritual Banana:

En aquest dúplex es mostra l'exhibició d'una dansa ritual de la fertilitat, per vetllar per la futura fecunditat dels infants.

L'Etno-musicòleg Makato Sishimori, ha adaptat aquest ball als usos actuals i amb la col·laboració dels petits cantaires de Fujimura, recorre diferents indrets per mostrar el fruit de les seves investigacions.

Un poble mai pot perdre les seves arrels!

El conill i el plàtan:

Videoproducció d'alta tensió en la que un conill es disposa a devorar un plàtan ofert per algun temerós ciutadà.

Banda sonora excepcional, cantada, gairebé recitada per un cantautor local, molt semblant a Leonard Cohen.

El ratolí i el plàtan:

Karikorikori ens presenta una videoproducció entendridora sobre l’afany de superació.

Kuri és una rateta que vol ser d-jay, donades les seves limitades capacitats opta per fabricar-se discos de plàtan i englotir-los.

A destacar l’emocionant interpretació de Kamename Mc Chou, en el paper de Kuri.